Reflexions personals en el marc de l'assignatura.

 Per tancar aquest blog, vull posar el focus en un dels aprenentatges més significatius del curs:  l’escolta activa com a eina de transformació personal i professional . Hem vist que escoltar no és només callar, sinó estar plenament disponibles per a l’altre, amb atenció i intenció.     Per això, l'acabament és amb  una activitat en grup ( realitzada amb la Maria i la Clara)  que ens permeti experimentar i posar en pràctica aquest tipus d’escolta , no com a teoria, sinó com a vivència compartida que reforci el vincle i el sentit d’allò que hem construït junts durant l’assignatura. Activitat, l'escolta activa      Títol de l’activitat:  El telèfon espatllat conscient      Durada aproximada:  45 minuts , distribuïts entre introducció, dinàmica i tancament reflexiu.      Recursos necessaris:   Aula àmplia o espai polivalent del centre educatis. Targetes amb  imatges diverses  (temàtique...

  I que m'emporto d'Habilitats Socials?: 'El meu tancament reflexiu' _________________________________________________________ Reflexió personal      Aquesta assignatura ha significat molt més que un conjunt de continguts acadèmics. Ha estat un   espai de transformació personal i col·lectiva , que m’ha permès iniciar un procés d’autoconeixement alhora que desenvolupava competències pròpies de la pràctica educativa. Un cop finalitzada, em sento   millor professionalment i també personalment .      Aquest creixement es deu, en gran part, a  la perspectiva amb què s’han abordat els temes a classe , sempre orientada cap a la realitat del nostre futur com a educadors socials. La mirada compartida no ha estat mai paternalista ni correctiva, sinó  respectuosa, oberta i absolutament acollidora . En cap moment he percebut cap judici a les opinions exposades, sinó una veritable voluntat d’escolta i d’enriquiment mutu.      Em r...

  A continuació tractaré l'autoavaluació i l'avaluació dels companys exposant el treball grupal: 'Exposar-se davant els altres' _________________________________________________________ Valoració de les exposicions grupals      Les exposicions grupals han estat, sens dubte, un dels moments més enriquidors del curs. M’han permès veure com cada grup abordava la temàtica des de perspectives diferents, amb estils diversos i una gran varietat de recursos. Han estat exposicions  vives, properes i ben estructurades , i especialment m’ha impactat com molts dels companys han sabut integrar vivències personals amb fonaments teòrics, generant espais d’escolta i reflexió dins l’aula.      Malgrat les diferències de format o de contingut, he trobat en totes elles una  autenticitat compartida : la voluntat d’explorar temes complexos de les relacions humanes i de posar-hi mirada crítica. Sent del tercer any i compartint aula amb alumnes de quart (amb la pre...

 A través d’una dinàmica on havíem de posicionar-nos davant de situacions controvertides que interpel·laven les nostres habilitats socials, vaig extreure reflexions valuoses. És per això que he decidit titular aquesta entrada d’aquesta manera: 'Els ''perdó'' que no s'han de tolerar' _________________________________________________________ Quan el perdó no l'has de mencionar      Durant una activitat recent a l’aula, se’ns va proposar un repte:  valorar si, en certes situacions quotidianes, les habilitats socials es posaven realment en pràctica . L’exercici no consistia només a identificar la conducta adequada, sinó a  posar-nos en la pell de qui hi participa  i qüestionar les convencions socials més automàtiques 🤔.      Ens vam trobar amb escenes aparentment simples però carregades de significat. Per exemple:  una persona et dona un cop sortint del metro, i tu li dius “perdó” . Aquí apareixen diverses preguntes:  qui hauria d...

  Existeixen ombres que ensenyen i tenen molt de poder: 'L'aprenentatge vicari' _________________________________________________________ L’ombra que ensenya      No em vaig adonar i durant la meva presentació del treball grupal vaig presentar un cas personal que estava relacionat amb l'aprenentatge vicari: educar amb el model del silenci.      Hi ha aprenentatges que arriben sense avisar. No són apunts subratllats ni lectures recomanades, sinó mirades 👀 que queden, silencis que ens sacsegen i gestos que, sense voler, imitem. En l’àmbit de les habilitats socials i, especialment, en la pràctica educativa, hi ha una forma d’aprendre que sovint passa desapercebuda però que deixa una petjada profunda:  l’aprenentatge vicari .  🤫 Aprendre observant: més enllà del modelatge clàssic      El concepte d’ aprenentatge vicari  es fonamenta en la teoria de Bandura 📖, que destaca el paper de l’observació en la incorporació de conduc...

  Et veig. Ets important per mi. La teva existència no m'és indiferent: 'Mirar és reconèixer' _________________________________________________________ Sawabona      Aquesta és l’essència de la paraula zulú   sawabona . Una salutació aparentment senzilla que conté un reconeixement profund:   veure l’altre en la seva totalitat, més enllà del relat, més enllà del que diu, del que fa, fins i tot més enllà del que ell mateix creu ser.   Aquesta paraula ressona especialment amb la pràctica educativa social, perquè crec que moltes vegades no tenim res més. Ni protocols, ni respostes, ni solucions, tenim la mirada. Val més que qualsevol mesura que mira des de l'eficiència o el bé de l'entitat. Som persones per sobre de tot, i, per això, la sinceritat ho pot ser tot. Mirar per sembrar existència      Considero que veure algú no és un acte passiu ni només sensorial. És un gest polític i afectiu.  Veure, des de la presència i la intenció, és ...

  Si escoltem ha de ser sense dominar, si acompanyem ha de ser sense colonitzar. Aquesta entrada va sobre el cas de la nena tutelada atrapada en una xarxa de prostitució: 'La vulnerabilitat com a pont' _________________________________________________________           Aquest cas, també, com l'anterior dolorosament real, ens xoca a tots. Una nena tutelada, suposadament sota la protecció de l’Estat, ha estat víctima d’una xarxa de prostitució. Aquesta situació ens interpel·la amb una força incòmoda:   com pot el sistema de protecció, que existeix per garantir el benestar dels infants, fallar tan profundament?      Aquesta pregunta obre una reflexió necessària sobre  la vulnerabilitat i el seu lloc dins la relació educativa.  Sovint, el nostre impuls professional ens porta a voler intervenir amb força, controlar el risc, corregir el dolor. Però  crec que és precisament en aquests contextos on la nostra presència ha de s...

  Després de l'entrada anterior, ara és quan el cor que acompanya també es trenca, la vulnerabilitat de la vocació:  'Assassinat del cor' _________________________________________________________                                                                                   🕊️      L’educació social neix d’un cor que batega per acompanyar, escoltar i sostenir. Però aquest mateix cor, quan no és protegit, pot esquerdar-se.  Crec que la nostra vocació és també la nostra major vulnerabilitat , perquè ens implica emocionalment en un sistema que sovint no ens cuida. El cas recent de l’assassinat d’una educadora social no només ha trencat una vida, sinó molts cors: els dels companys, futurs professionals i de tota una comunitat que viu la seva feina com un a...

  Empatia o compassió? Fins a on m'hauria d'implicar? Cal reflexionar: 'El cor de la professió' _________________________________________________________      En el món de l’educació social, crec que la relació que creem amb les persones que acompanyem és molt més que una simple feina: és un vincle humà que toca la part més profunda de nosaltres. Considero que parlar del “cor de la professió” no és només una frase bonica, sinó una realitat plena de complexitat emocional que ens obliga a posar límits entre el que sentim i allò que podem suportar. Valoro molt el fet que saber diferenciar entre empatia i compassió sigui clau per no perdre l’equilibri emocional i poder seguir ajudant amb cor i cap. Al cap i a la fi, hem escollit aquesta feina per vocació i això significa estimar. Empatia: Sentir amb l’altre, però amb prudència      Crec que l’empatia és la capacitat de posar-nos en la pell de l’altre, de compartir i comprendre els seus sentiments. És una h...

  He decidit fer una entrada per una qüestió que em va tocar que vam tractar a l'anterior classe: 'La primera imatge no ho diu tot' _________________________________________________________ Com veig els altres... i per què?      A una de les últimes classes  vam posar a prova  una cosa molt bàsica però molt potent : la nostra  primera reacció davant una imatge . Aquí van jugar un paper molt important els esteoreotipis i prejudicis.      Una paraula, un pensament, una emoció. Sense filtres.     -  les experiències viscudes     -  les pors apreses     -  les creences heretades     -  els discursos que hem escoltat      I la veritat… em va remoure. Perquè em vaig adonar de com de fàcil és  jutjar en dècimes de segon , i com aquesta reacció  no neix del no-res , sinó de tot el que portem dins: el context cultural en què vivim. Les meves reaccions   ...

  Aquesta entrada mereix titular-se segons la frase que va dir la Laia a la classe del 9/5 'Quan penses que tot s'acabat, tot just comença' _________________________________________________________ La projecció com a pressió Sempre m'he separat de qui em pressiona a pensar i viure d'una determinada manera. Vivim inmersos en una cultura que ens  pressuposa claredat , projecció, objectius. Sempre hem de saber  què farem d’aquí a tres anys ,  quin és el nostre propòsit ,  on volem arribar . I si no ho sabem… apareixen: 😟 la frustració 😔 la culpabilitat 😫 el desgast Aquesta exigència constant ens pot fer sentir perduts, com si  anar una mica a les palpentes  fos un error. Però no ho és. Permetre’s no saber Cal  aterrar . Preguntar-nos, amb honestedat: Què  em ve de gust , i què no? Què  m’interessa , i què em deixa indiferent? Quines aspiracions són realment  meves , i quines venen imposades? 🎯 No cal saber-ho tot ara. A vegades...