Capítol 15 ___ 'Exposar-se davant els altres'
A continuació tractaré l'autoavaluació i l'avaluació dels companys exposant el treball grupal:
'Exposar-se davant els altres'
_________________________________________________________
Valoració de les exposicions grupals
Les exposicions grupals han estat, sens dubte, un dels moments més enriquidors del curs. M’han permès veure com cada grup abordava la temàtica des de perspectives diferents, amb estils diversos i una gran varietat de recursos. Han estat exposicions vives, properes i ben estructurades, i especialment m’ha impactat com molts dels companys han sabut integrar vivències personals amb fonaments teòrics, generant espais d’escolta i reflexió dins l’aula.
Malgrat les diferències de format o de contingut, he trobat en totes elles una autenticitat compartida: la voluntat d’explorar temes complexos de les relacions humanes i de posar-hi mirada crítica. Sent del tercer any i compartint aula amb alumnes de quart (amb la pressió afegida del TFG), he après molt d’ells i de la seva manera de comunicar, de construir discurs i de treballar en equip amb compromís i respecte.
Autoavaluació de l'exposició
De petit, no m’agradava gens ser el centre d’atenció. Sentir que tothom m’escoltava em generava una incomoditat que, per alguna raó, sempre acabava amb una sensació negativa. Ser observat significava exposar-me, i per mi, això era sinònim de risc, de vulnerabilitat.
La veritat és que m’agradaria entendre millor d’on ve aquesta percepció. Què m’ho va fer viure així? Potser algun moment concret o, potser un cúmul de situacions. El que sí sé avui és que aquesta vivència ha canviat molt. Ara, tot i que em poso nerviós, gaudeixo de ser escoltat. Em sento còmode compartint el que penso, i he après que parlar davant dels altres no ha de ser una exposició incòmoda, sinó una oportunitat per connectar i construir. Aquest canvi, per petit que sembli, té molt valor per a mi. És una mostra de com, a través de l’experiència i la reflexió, també ens podem reconciliar amb parts del nostre passat.
Fer l’exposició ha estat un repte positiu i una oportunitat per posar en pràctica habilitats comunicatives i emocionals. Em vaig preparar a consciència, però el més significatiu va ser la manera com em vaig connectar amb el tema i amb les persones que m’escoltaven. Crec que vaig saber transmetre el missatge amb claredat, cuidant el to, la mirada i el ritme. Tot i així, reconec que, com a persona molt autoexigent, em vaig quedar amb la sensació que podria haver anat més enllà en algunes parts.
He après que comunicar no és només explicar, sinó també adaptar-se, llegir el que passa a l’aula, i fer sentir als altres dins del relat. Crec que durant un moment vaig rebre una resposta positiva en fer un ús adequat i natural de l'humor. També rebre adjectius com aquest a la carta em va fer sentir realment especial. Aquesta consciència m’emporto com una eina per continuar millorant. Valoro molt haver pogut rebre el retorn dels companys, ja que em va ajudar a mirar-me des d’un altre lloc i reconèixer punts forts que sovint, pel perfeccionisme, no acabo de veure.
Una de les coses que m’emporto especialment és el comentari de la Laia durant l’avaluació. Ella va observar que, a l’exposició, semblava molt quiet, com un estaquirot. I tot i que en el moment el meu ego es va incomodar, al cap de pocs minuts vaig entendre que tenia tota la raó.
🤔 Sóc una persona més expressiva, més viva, més moguda, i aquella quietud no em representava gens. Per què havia de reprimir la meva gestualitat natural? Per formalitat? Per por al judici?
El comentari de la Laia, dit amb honestedat i respecte, em va tocar. I m’alegro que ho fes. Perquè m’ajuda a reconnectar amb la meva manera de ser també en espais acadèmics o professionals. I això, al final, té molt més valor que fer una exposició perfecta però desconnectada de qui ets.
🙌 Agraeixo que algú em digués, sense filtres, una cosa que m’ajuda a créixer. Perquè la comunicació no és només parlar, sinó ser coherent amb un mateix. I sigui davant d’un o de molts, la clau és ser escoltat des de l’autenticitat.
Comentarios
Publicar un comentario