Capítol 13 ___ 'L'aprenentatge vicari'
Existeixen ombres que ensenyen i tenen molt de poder:
'L'aprenentatge vicari'
_________________________________________________________
L’ombra que ensenya
No em vaig adonar i durant la meva presentació del treball grupal vaig presentar un cas personal que estava relacionat amb l'aprenentatge vicari: educar amb el model del silenci.
Hi ha aprenentatges que arriben sense avisar. No són apunts subratllats ni lectures recomanades, sinó mirades 👀 que queden, silencis que ens sacsegen i gestos que, sense voler, imitem. En l’àmbit de les habilitats socials i, especialment, en la pràctica educativa, hi ha una forma d’aprendre que sovint passa desapercebuda però que deixa una petjada profunda: l’aprenentatge vicari. 🤫
Aprendre observant: més enllà del modelatge clàssic
El concepte d’aprenentatge vicari es fonamenta en la teoria de Bandura 📖, que destaca el paper de l’observació en la incorporació de conductes socials. En l’educació social, això implica que no només aprenem allò que se’ns ensenya, sinó també allò que veiem, sentim i interpretem dels altres 👥.
Recordo una situació a pràctiques on una educadora va gestionar un conflicte entre adolescents sense dir ni una paraula al principi 🧘♀️. Només amb la mirada i la postura corporal va transmetre presència, calma i respecte. Aquell gest aparentment petit va tenir un gran impacte emocional i conductual.
Vaig aprendre que contenir no sempre vol dir intervenir, i que la calma també s’encomana. 🔍
Models que deixen empremta (per bé o per mal)
No tot allò que observem és positiu ✅. També he après, indirectament, què no vull fer ❌. He vist educadors que parlaven amb sarcasme dels usuaris, que evitaven el conflicte amagant-se rere la tècnica, o que feien ús d’una autoritat buida. I m’hi he vist reflectida més vegades del que voldria 😓.
També em reconec en actituds apreses sense adonar-me'n: tallar converses sense escoltar, voler tenir raó sempre, utilitzar l'humor per evitar el silenci... 💬 Són hàbits socials que porto integrats. Desfer aquest aprenentatge no intencionat és un procés de consciència i reeducació contínua 🔁🗣️.
La responsabilitat de ser model sense voler-ho
Quan m’imagino treballant com a educadora social, prenc consciència que seré model per a altres persones, encara que no ho vulgui. I això em genera una doble emoció: compromís i vertigen.
No puc demanar a una persona que s’obri emocionalment si jo mateixa no mostro autenticitat 😶🌫️. No puc promoure l’empatia si jo actuo des de la distància. El que sóc parla més fort que el que dic.
🧍♀️🧍♂️
🔁 Això em fa revisar com parlo, com miro, com escolto... i sobretot, com reacciono davant situacions imprevistes.
Comentarios
Publicar un comentario