Capítol 10 ___ 'Assassinat del cor'
Després de l'entrada anterior, ara és quan el cor que acompanya també es trenca, la vulnerabilitat de la vocació:
'Assassinat del cor'
_________________________________________________________
🕊️
L’educació social neix d’un cor que batega per acompanyar, escoltar i sostenir. Però aquest mateix cor, quan no és protegit, pot esquerdar-se. Crec que la nostra vocació és també la nostra major vulnerabilitat, perquè ens implica emocionalment en un sistema que sovint no ens cuida. El cas recent de l’assassinat d’una educadora social no només ha trencat una vida, sinó molts cors: els dels companys, futurs professionals i de tota una comunitat que viu la seva feina com un acte d’entrega.
Les falles estructurals profundes. No es pot responsabilitzar només un actor, com els cossos policials, quan el sistema sencer limita, precaritza i invisibilitza. Davant d’això, reflexionar sobre els límits entre empatia i compassió no és només una qüestió emocional, sinó també política i estructural. La vocació no hauria de convertir-se en risc. I perquè això no passi, cal protegir el cor de la professió.
El cas recent del feminicidi d’una educadora social ens ha trasbalsat com a col·lectiu. És un fet que no només impacta emocionalment, sinó que ens interpel·la profundament com a professionals. Jo, com a educador en formació, considero que aquest tema no es pot abordar des d’una mirada simplista ni parcial. Ens trobem davant d’un cas on es creuen múltiples factors (estructurals, institucionals i humans) que han contribuït a un desenllaç tràgic.
Una mirada sistèmica: més enllà de culpabilitzar
Crec que sovint, davant d’aquestes situacions extremes, la resposta social busca assenyalar un únic culpable, i en aquest cas ha recaigut sobre els cossos policials. Però considero que aquesta mirada és insuficient, ja que també ells es mouen dins d’un sistema travessat per limitacions legals, polítiques i burocràtiques. Valoro el fet que la víctima havia denunciat, però el marc legal no va permetre actuar a temps, perquè les jurisdiccions i competències fragmentades dificulten una resposta eficaç. ⚖️
Torn de nit: un espai de risc invisibilitzat
Des de l’àmbit de centres tancats, considero que el fet que aquesta professional treballés sola en un torn de nit reflecteix una vulnerabilitat estructural. Aquest és precisament un dels moments més crítics i menys coberts pels equips. Valoro el fet que això posi de manifest una precarització normalitzada dins la professió, on l’acompanyament emocional i físic es fa en condicions mínimes, amb poca supervisió i sovint amb sobrecàrrega. 🌙
Com prevenir? El repte de l’escolta i la detecció del risc
Crec que la prevenció no pot quedar-se en protocols de paper. Necessitem eines reals d’escolta i detecció de risc, així com espais per compartir indicis sense por ni judicis. Valoro el fet que les estratègies preventives no depenguin només de la intuïció del professional, sinó d’un sistema coordinat i format per actuar amb rapidesa i sentit comú. Per exemple:
🧭 Escolta activa de senyals emocionals o conductuals d’alarma.
🧑🤝🧑 Suport d’equip i comunicació fluïda per identificar conjuntament situacions de risc.
💆 Supervisió emocional i espais de cura professional per descarregar tensions acumulades.
Empatia i compassió: límits que sostenen
Com a educador, crec que aquest cas torna a posar al centre la pregunta que travessa la nostra professió: fins on implicar-nos? Si l’empatia ens fa vulnerables, la compassió ens ofereix una altra manera de ser-hi: implicant-nos sense perdre’ns. Valoro la necessitat de posar límits per protegir-nos emocionalment, però també entenc que sense una estructura que ens cuidi, aquests límits es tornen difícils de sostenir. ❤️
Una resposta col·lectiva i transformadora
Crec que aquest fet ha de servir com a toc d’alerta per reclamar canvis estructurals reals. No podem continuar sostenint una professió basada només en la vocació, mentre el sistema que l’envolta no garanteix seguretat ni dignitat laboral. Valoro el fet que aquest dolor compartit pugui transformar-se en acció col·lectiva, en reivindicació política, en consciència professional. 🌍
Comentarios
Publicar un comentario