Capítol 6 ___ 'Existeixo perquè tu em veus'

 

Aquest és un aprenentatge sobre mirar, escoltar i reconèixer (classe 28/3)

'Existeixo perquè tu em veus'

_________________________________________________________

Quan l’altre ens fa existir

    La frase amb què vam treballar aquest dia encara em ressona dins:

    “Existeixo perquè tu em veus.” 👀

    Una part de nosaltres només prèn forma quan algú ens reconeix, ens escolta, ens interpreta.

    Quan algú ens mira i realment ens entén, sentim que una part nostra es confirma. Ens sentim més reals.

---

Un exercici, una revelació

    Aquell dia vam fer un exercici pràctic molt potent:
    🎨 Havíem de descriure com fer un dibuix a uns companys que no el podien veure. Només amb la veu,         els gestos i la mirada.

    Va ser tot un repte! 😅
    Vaig descobrir que dir les paraules correctes no era suficient. Si el meu to era confús, si els gestos no             acompanyaven, si no connectava amb qui m’escoltava, el missatge no arribava.

    🎯 I això em va fer pensar profundament en el nostre paper com a futurs educadors socials. Els detalls         marquen diferència i el perquè el missatge arribi el tot ha d'anar acompanyat de les parts correctes.

---

Escoltar amb tot el cos

    Treballar amb persones no és només parlar amb claredat. És estar-hi del tot.

    

    Vol dir:

        

        👂 Escoltar amb les orelles

        👀 Amb els ulls

        🖐️ Amb la pell

        💫 Amb la presència

    Com va dir la Laia a classe:

“És tan important escoltar com parlar.”

Potser fins i tot més.

Perquè si no escoltem de debò, com podrem saber què necessita l’altre? Com l’acompanyarem?

 

---

El que no es diu... també parla

    La comunicació no verbal pot potenciar o contradir el que diem.

    Un simple “estic bé”, segons com es digui, pot voler dir moltes coses.
    👀 Els ulls sovint parlen més que la boca. 👄

    I aquí vaig pensar en les persones cegues...
    En tot allò que potser no perceben, i en com n’és d’essencial ser conscients de tot el que comuniquem         sense paraules.
    Un gest, una pausa, un to poden marcar la diferència.

---

Comunicar és crear espai comú

    Aquesta experiència m’ha ensenyat que comunicar no és només transmetre informació.

    És:

• Crear un espai compartit

• Posar-te a l’altura de l’altre

• Mirar-lo, sentir-lo, adaptar-te a com rep el que tu vols dir

    🔑 En educació social, això és fonamental.

    Perquè acompanyem des de la relació, des del reconeixement mutu, des de l’empatia real.

---

I al final… la presència ho és tot

    Parlar és només una petita part del que fem quan ens comuniquem.

    La resta és presència, és connexió, és voluntat d’estar-hi amb tot el que som.

    🌱 És des d’aquí que comença qualsevol procés educatiu que valgui la pena.

    Des del silenci que escolta, des del gest que abraça, des del mirar que reconeix.

---

📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌📌Existeixo... quan algú m’escolta amb el cor obert.

Usuari de Pinterest. (s.d.). Cor obert [Imatge cercada segons el títol]. Pinterest. https://es.pinterest.com/pin/30047522508023167/