Capítol 2 ___ 'Entre ciutat, muntanya i vida: el meu relat'

He titulat el segon capítol de blog...

'Entre ciutat, muntanya i vida: el meu relat'

_____________________________________________________________________________________

Arrels que marquen el camí

    Vaig créixer al barri de Sants des dels tres anys, un lloc ple de vida, gent i ritme constant.

    És d’aquells barris on sembla que tot passi al mateix temps, i on si t’hi fixes bé, sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre 👀✨.

    Però al mateix temps, cada any torno a Esterri d’Àneu, al cor del Pallars Sobirà, el meu poble natal.

    Allà, el silenci parla i la natura t’abraça amb calma, sense necessitat de paraules 🌲🍃. Entre aquests dos mons – ciutat i muntanya – he trobat el meu equilibri. M’han ensenyat a mirar amb ulls diferents, a ser curiós i a valorar tant el soroll vibrant com la pau profunda.

---

Viure i aprendre més enllà

    Els viatges han estat sempre una font d’inspiració.

    Cada nou lloc que conec em deixa amb alguna cosa nova dins meu, com un tresor invisible que em transforma 💫.

    Soc molt visual, i sovint la meva creativitat neix d’un paisatge, d’una conversa, o d’un petit detall que altres potser no notarien… 🎨👁️.

---

Família: el motor i el suport

    La meva família és el meu pilar més fort. De la mare he après a mirar amb tendresa i a confiar. El pare m’ha ensenyat que posar emoció en tot el que faig és essencial. Sense emoció, no hi ha sentit. I la meva germana m’ha contagiat la força per creure en mi i per seguir endavant sense por, deixant enrere els dubtes 🚀.

---

Mentors que m’han obert portes

    Fora de casa, persones com dos tutors, un psicopedagog i un professor de primària han deixat una empremta profunda en mi. 

    Sense dir-ho explícitament, em van mostrar que el camí que volia era el de les persones: Acompanyar, escoltar, estar present i ajudar a créixer pot ser una forma preciosa de viure 🌱. 

    La seva autenticitat em va obrir una porta que ara camino amb il·lusió.

---

Amics: família escollida

    I, per descomptat, la meva colla d’amics! Amb ells he après què significa estimar de veritat: compartir confiança, riures i també suport sincer 🤗. 

    Ells em fan sentir que estic al lloc adequat. Són una gran raó per la qual vaig triar aquest camí, i, alhora, ajuden a definir qui sóc, com jo també faig amb ells.

---

Qui sóc?

    Quan em miro i em pregunto qui sóc, no puc separar-me d’aquests racons i d’aquestes persones. Soc un mosaic format per cada lloc que m’ha acollit, per cada abraçada, per cada experiència i cada aprenentatge. 

    Sé que vull continuar creixent, aprenent i algun dia, espero, ser un referent per a algú, així com ells ho han estat per a mi 🌟.

---

📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌 📌La vida és això: un viatge entre arrels i nous horitzons, on cada pas ens construeix i ens transforma.

Font: Imatge pròpia.