Reflexions personals en el marc de l'assignatura.

  Pel que vaig entendre a la classe posterior, he volgut titular aquest capítol... 'Expressions que connecten (o separen)' _________________________________________________________ Quan un gest diu més que mil paraules      A la darrera classe vam parlar sobre les  expressions verbals i no verbals , i t’he de confessar que em va remoure molt.      Vivim en un món immens, ple de mirades, costums i llenguatges diferents, que a vegades semblen totalment oposats 🌍.      I, tot i que això pot ser una font d’enriquiment, també pot generar conflictes si no tenim la  capacitat  o la  voluntat  de posar-nos a la pell de l’altre.   El poder inesperat dels gestos      Una cosa que em va sorprendre molt va ser adonar-me que un gest tan senzill com el  senyal de “ok” amb els dits  o simplement  mostrar la planta del peu  pot ser ofensiu en altres cultures 😳.      Aquí é...

He cregut convenient que reflexionis sobre si... 'Somrius?' _____________________________________________________________________________________ Un gest senzill que ho canvia tot     La tasca de somriure durant una setmana semblava, a priori, un exercici simple… però es va transformar en un aprenentatge vital i enriquidor 💡.     Un dels primers dies, mentre passejava la meva gossa, ella de cop va bordar a un altre gos que passava a prop. Els seus propietaris estaven asseguts tranquil·lament a una terrassa, i jo, sense dir res ni justificar-me, només vaig fer això:  somriure .     Vaig girar-me, els vaig mirar amb amabilitat, i ells em van tornar el somriure gairebé immediatament 😊.      Aquest petit intercanvi va trencar qualsevol possible tensió. No calien paraules:  el somriure ja ho havia dit tot .   Moments entranyables en un passeig     Un altre dia, caminant pel carrer, vaig veure una escena que em va captiva...

Comencem amb una pregunta tan simple com profunda: 'Qui és l'altre?' Una qüestió que, a primera vista, pot semblar fàcil... però que ens desafia a fer l'acte més humà i transformador de tots:  escoltar . I no, no parlo de simplement sentir amb les orelles 👂🏼...  Escoltar de debò  vol dir posar-hi l’ànima, la voluntat, l’atenció. Vol dir voler  entendre  i  connectar  💬. Mirar més enllà: el valor de conèixer      Conèixer una persona no és un acte passiu.  És una obertura de mirada , una finestra que s’obre a una realitat nova, inesperada, única 🌈.      Quan  escoltem amb interès , som capaços de captar allò que fa especial a l’altre:      ✨ Les seves virtuts      🚀 Les seves aspiracions      🌱 Les seves fragilitats      Escoltar és, també, descobrir-nos. Sí, perquè cada trobada amb “l’altre” ens transforma una mica. I això és màgic. És una experiè...

He titulat el segon capítol de blog... 'Entre ciutat, muntanya i vida: el meu relat' _____________________________________________________________________________________ Arrels que marquen el camí      Vaig créixer al  barri de Sants  des dels tres anys, un lloc ple de vida, gent i ritme constant.      És d’aquells barris on sembla que tot passi al mateix temps, i on si t’hi fixes bé, sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre 👀✨.      Però al mateix temps, cada any torno a  Esterri d’Àneu , al cor del Pallars Sobirà, el meu poble natal.      Allà, el  silenci parla  i la natura t’abraça amb calma, sense necessitat de paraules 🌲🍃. Entre aquests dos mons – ciutat i muntanya – he trobat el meu equilibri. M’han ensenyat a mirar amb ulls diferents, a ser  curiós  i a valorar tant el soroll vibrant com la pau profunda. Viure i aprendre més enllà      Els viatges han estat sempre ...

Comencem el blog a partir de la meva presentació: 'Qui sóc jo?' _____________________________________________________________________________________ Una manera d’estar al món      Si m’hagués de definir amb poques paraules, diria que soc una persona  pròxima i atenta , que posa molt de valor en  com es vincula amb els altres  🤝.      No és només una actitud puntual… és  la meva manera de ser .      Em fixo en  tot :      👁️ el que es diu      💬 el que  no  es diu      🙌🏽 un gest subtil      👀 una mirada fugissera      🎵 el to d’una frase... o el silenci entre dues paraules Perquè és  aquí , en aquests detalls invisibles, on  neix la connexió real . L'art de la paciència (i com l’he après)      Treballar amb persones m’ha donat una de les meves grans aliades:  la paciència .      🧩 ...